martes, 15 de noviembre de 2016

Les dotze van tocant (el conte de Nadal mai contat)



Era la nit de Nadal més freda que recordava des que era un nen de poc més de sis anys, quan encara creia en els Mags d’Orient.

Era prop de la mitjanit i anava carrer amunt com hagués pogut anar en qualsevol altra direcció. Fugia. Decidí, llavors, amagar-se entre aquella gentada que, encongida per la gelor de l’incipient hivern, entrava a l’església per oir la Missa del Gall. Ocult entre els feligresos, passaria desapercebut per qui l’empaitava des de feia hores. Quina sort haver pogut trobar refugi quan menys s’ho esperava.

Un cop dins del temple, s’entaforà en un dels confessionaris que encara perviuen en algunes antigues esglésies de barri. Dins d’aquella mena d’armari, allunyat de mirades indiscretes, se sentí protegit i asserenat. Mirà el rellotge. Encara faltaven cinc minuts per les dotze. Passats cinc minuts seria lliure. Aquesta era la condició: si tocades les dotze no l’havien caçat, seria lliure, hauria acabat el joc, un joc de rol que havia arribat massa lluny. Els altres tres jugadors havien caigut l’un darrere l’altre. Només en restava ell, de viu.

Quan creia que  ningú l’havia vist, una veu el sobresaltà. Una vella, agenollada en un lateral del confessionari, li digué, amb veu rogallosa, “Ave Maria puríssima”. Vaja, quin encert que algú volgués confessar-se tot just en aquell moment! No tingué, doncs, més remei que seguir-li la veta. Però quan anava a contestar a la inoportuna feligresa “sens pecat fou concebuda”, una fiblada aguda i dolorosa el deixà sense alè i poc després sense sentit.

Així doncs, aquell confessionari es convertí, en qüestió de segons, en el seu taüt. Mentre la gent entonava la cançó que tants cops havia cantat de menut, “les dotze van tocant”, una persona sortia de l’església tot rient entre dents. Un cop al carrer, es desempallegà, en el primer contenidor que trobà, d’un mocador de cap, una estrafolària roba de dona i una petita sarbatana.


3 comentarios:

  1. Molt bon conte Josep Maria, una missa del gall amb una perspectiva totalment diferent.
    Et puc fer una pregunta personal? De quina zona ets? Ho dic per algunes paraules que utilitzes, :)

    Una abraça, i com sempre un plaer llegir-te.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola, Irene!
      Ha estat tota una sorpresa trobar-te per aquí i m'alegro que aquest conte, un tant heterodox, de Nadal, t'hagi agradat.
      Sóc nascut a Barcelona, de pare lleidatà i mare murciana, i visc a Molins de Rei (Barcelona).
      Així doncs, si has detectat alguna paraula estranya o poc ususl, deu ser fruit dels meus limitats coneixements de català, tot i que l'any passat vaig superar el nivell C (a la meva época no s'estudiava).
      Gràcies per venir a aquest racó una mica erm i molt solitari.
      Una abraçada.

      Eliminar
    2. No Josep Maria, ho deia per la diversitat de la llengua segons la zona que es un. Jo per exemple tinc família a les terres del ebre, i fan ús de paraules pròpies. Personalment ho trobo d'una gran riquessa. Felicitats pel nivel C, :)
      Una abraçada.

      Eliminar