martes, 21 de junio de 2016

M'he d'acostumar a les crítiques



No ho puc evitar. Sempre he estat molt crític amb mi mateix i la crítica aliena em fereix més del compte. És si fos com una ofensa o un atac. Teòricament admeto les critiques, crec que són positives quan tenen per objecte avaluar objectivament la qualitat d’allò que un fa, ha dit o ha escrit. Potser seria més adient dir que temo les critiques i que quan aquestes són negatives no les sé assumir com cal.

Quan vaig començar a escriure en el meu blog de relats en castellà, el primer que vaig concebre, cada cop que rebia l’avís que algú havia deixat un comentari, anava immediatament a llegir-lo amb una certa aprensió. Què dirà? Haurà agradat? Un sol cop que l’opinió d’un lector va ser molt negativa –més pel fons que per la forma-, em va afectar molt. Llavors què he d’esperar, que tot siguin complaences, bones paraules, elogis?

Quan, poc després, en un taller d’escriptura, enviava un text a la professora perquè el corregís, cada vegada que rebia el correu de resposta l’obria amb un temor gairebé reverencial. Si la crítica era positiva i no hi havia gaires coses a corregir em sentia alleujat. Si les correccions eren de més entitat o em demanava introduir canvis importants, en sentia dolgut. En més d’una ocasió defengué, molest, la meva proposta qüestionant la interpretació que li havia donat. Orgull? Queixa? Pesar? No ho sé. Crec que una mica de tot. Sempre, però, acabava claudicant tot i que, aprofitant l’avinentesa, us diré que segueixo pensant que, més d’un cop, jo tenia raó. Però això ja són figues d’un altre paner.

I quan, més recentment, en un curs de català, lliurava a la professora els deures, sempre que me’ls tornava corregits, sentia un temor inevitable a tenir una mala puntuació.

Fa un grapat d’anys, en un test psicotècnic, em van definir com una persona perfeccionista, i ho crec. Ja he dit, més d’un cop, que, malgrat el que molts pensen, això no és una virtut sinó un terrible defecte. El perfeccionista s’exigeix molt, de vegades massa. En el meu cas, sempre que he assolit l’objectiu que m’he –o m’han- marcat, mai me n’he vanat perquè ho he trobat normal, és el que esperava –o el que s’esperava de mi-, mentre que si fracassava, totalment o parcialment, em sentia molt malament. També és cert que en l’ambient laboral els meus actes han estat subjectes al mateix tracte: si me’n sortia del repte que el meu cap m’havia imposat -molts cops per posar-me a prova, una crueltat com una altra-, mai rebia el reconeixement merescut, però si no ho aconseguia tot eren queixes i retrets, fent-me sentir culpable i, tal vegada, inútil.

Es podria pensar que això em marcà fins al punt d’arribar a témer qualsevol crítica negativa, però no seria del tot cert. La opinió del altres sempre m’ha preocupat, des que tingué ús de raó. És un defecte de naixement –o de formació- que arrossego des de ben petit i que té un nom: inseguretat. La por al fracàs i al ridícul sempre ha estat present en quasi tots els actes de la meva vida. De nen, d’adolescent i fins i tot d’adult es podria arribar a entendre, però superada en escreix la seixantena sembla quelcom ridícul. Potser és un llast del qual encara no m’he pogut desprendre.

Però una cosa és tenir por al fracàs en qüestions importants, en fets transcendents que poden tenir una repercussió negativa en la meva vida i la dels que m’envolten i l’altre que m’incomodi que algú pugui criticar negativament, pel motiu que sigui, un text que he escrit. Penso que el que realment em dol és que el resultat d’un treball en què he posat esforç i il·lusió, sigui menystingut.

A la meva edat és molt difícil canviar en poc temps el que no he pogut o sabut canviar en més de sis dècades. Però no hi haurà més remei. He d’assumir que puc rebre crítiques negatives dels meus lectors i intentar pair-les. Tots hem sentit dir i hem fet nostra la creença de que dels errors s’aprèn. Hauré de fer un exercici d’humilitat i d’acceptació. En altres paraules: m’he d’acostumar a les critiques. Altrament seria millor deixar d’escriure.

 
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario