martes, 21 de julio de 2015

Jana (II)


Ja estàs aquí. Ja has sortit a la llum del dia després de mesos de reclusió. S’han acabat les preguntes i les frases acostumades. Com serà? A qui s’assemblarà? Mentre vingui bé... Sense faltar aquella de l’hora ben curta.

A la joia de saber-te creixent dins el cau matern, li ha seguit la de veure’t, per fi, entre nosaltres. Per uns moments el món s’ha aturat, ha deixat de donar voltes i has estat tu el centre del nostre univers, el sol que ens ha portat el caliu i una nova vida que volem viure per molts anys al teu costat.

Ens hem emocionat i llàgrimes has provocat de l’alegria i emoció de conèixer-te després de tan llarga espera. Només contemplant-te, tan menuda, has omplert els nostres cors d’una felicitat immensa. Els nostres ulls no es cansen de mirar-te ni les nostres mans d’acariciar-te; els nostres braços es disputen el teu cosset per bressolar-te i acaronar-te amb la tendresa que ens despertes.

A qui t’assembles ja poc importa, de quin color seran els teus ulls és el de menys. Siguis com siguis, seràs la nineta dels nostres, aquests ulls que es van enamorar de tu tan bon punt van contemplar la teva imatge fràgil i desvalguda.

Casa nostra te un nou motiu de celebració, les portes s’han obert de bat a bat per donar-te la benvinguda, acollint-te com el membre més estimat. Seràs, sense dubte, la flor més cuidada del jardí que és aquesta gran família que t’has trobat amb els braços oberts.

Sigues novament benvinguda, Jana, la nostra primera neta, que els nostres ulls ja  t’han conegut, els nostres braços ja t’han acollit, els nostres llavis ja t’han besat i les nostres veus ja t’ha fet arribar les primeres falagueries.

Del que et vaig dir quan encara vivies en un món de foscor i quietud, resta dempeus un desig encara no satisfet però que espero veure complert ben aviat: fer d’avi contacontes.

Fins ara, després i sempre, estimada Jana.



No hay comentarios:

Publicar un comentario