viernes, 20 de marzo de 2015

Futur incert


La industrialització primer i l’automatització després ha conduit a una gradual reducció de la ma d’obra i a la substitució de l’home per màquines, més o menys sofisticades, i robots, com els que veiem, per exemple, en una cadena de muntatge en el ram de l’automoció.

Cada cop veiem més serveis automatitzats: caixers automàtics, expenedoria d’entrades, compra de bitllets de avió i reserva d’hotels per Internet, autoservei a les benzineres, etc. És a dir, tot un seguit de serveis que fins fa unes dècades eren subministrats per treballadors, per persones que donaven la cara al client i es feien responsables directes del què oferien i donaven.

El senyor que et posava benzina al cotxe i que, per una petita propina, et netejava el vidre del parabrises o et miraven la pressió de les rodes ha passat a la història en el 99% de les estacions de servei, sent un fet gairebé exòtic a la resta.

Recordo un dia –fa d’això un grapat d’anys- que em vaig emprenyar perquè vaig haver de fer cua dos cops seguits al taulell de pagament d’una estació de servei: primer per demanar que m’activessin el sortidor, ja que volia omplir el dipòsit, i després per abonar el compte. Tenia molta pressa i la cua, tan el primer com el segon cop, era prou llarga com per posar-me nerviós i quan em poso nerviós perquè tinc pressa, de vegades perdo l’oremus. Aquella situació em va semblar una pèrdua tan inútil de temps que, quan em va tocar el torn de pagar, vaig dir-li al pobre home del darrera del taulell que aviat es quedaria sense feina perquè un dia o altre el farien fora i el substituirien per una màquina que controlés qui posava què i quant i que, fins i tot, cobraria.

No soc cap visionari, però el cas és que tinc entès que hi ha autoserveis de dispensació de combustible totalment automatitzats. El client introdueix en el sortidor la targeta de crèdit, selecciona el tipus i quantitat de combustible, introdueix la mànega al forat del dipòsit, prem el gatell i quan ha acabat, la màquina s’encarrega de comptabilitzar l’operació i fer la transacció del cobrament al compte bancari. Tot plegat, senzill, ràpid i net. Perquè cal tenir a un ésser humà al front del negoci? Ara que les benzineres s’han convertit en un petit supermercat, la venda de queviures també es pot fer mitjançant una màquina expenedora. Així que tot arribarà.

Hi ha serveis i aplicacions que estalvien temps al usuari, com el sistema que ha introduït l’ajuntament de Barcelona en les zones verdes i blaves de la ciutat. Es tracta de l’aplicació anomenada “apparkB”, que es descarrega en el mòbil i que permet pagar l’aparcament sense necessitat d’estar patint si excedeixes el temps d’estacionament ni de tornar a la màquina per ampliar-lo amb un nou tiquet. Tot es gestiona des del mòbil.

Tot el que sigui millorar un servei, fent-lo més còmode i eficient, és benvingut sempre que no condueixi a la pèrdua de llocs de treball. En l’exemple esmentat, seguiran havent vigilants per controlar, també via informàtica, si els vehicles estacionats són a la base de dades i tenen reservada i abonada la plaça que ocupen.

No sé si això forma part d’una post revolució industrial. El que sí sé és que, si seguim per aquest camí, aviat tot serà controlat per màquines però molt pocs seran els privilegiats que podran gaudir del seu servei, simplement perquè només una élite tindrà diners procedents d’un treball mínimament remunerat.

Pot semblar aquesta una reflexió ingènua i simplista i sé que és anar contracorrent. Potser sí. Jo mateix –ho he de reconèixer- he fet ús de sistemes de compra i pagament a distancia, des de casa. Voldria creure que al altre costat hi ha personal que atén la meva comanda i controla “personalment” la transacció, el seguiment i el lliurament de l’objecte o servei adquirit, sigui un llibre o un bitllet d’avió. Sé que no sempre és així (les entrades al cinema o a qualsevol espectacle, són un exemple) i, per tant, participo d’aquest sistema que, per la via de l’estalvi i l’optimització de recursos, incrementa la llista d’aturats. Però és que, un cop t‘has acostumat a la comoditat i immediatesa d’un servei, qui vol tornar a fer cues?

Ha d‘haver un equilibri entre l’estalvi d’esforços i de personal. L’equació de l’eficiència (quantitat de feina / temps o personal emprat) no hauria d’aplicar per fer la mateixa feina amb menys personal sinó fer més feina amb el mateix personal gràcies a les noves tecnologies. El problema és que moltes vegades l’equació serveix per promoure a fer més feina amb menys personal.

No sé on anirem a parar. Em sento dir això i en sento vell. Però crec que tinc raó. O no?
 


No hay comentarios:

Publicar un comentario