miércoles, 4 de junio de 2014

NS / NC



Segur que qui llegeixi l’encapçalament d’aquesta entrada pensarà que vol dir “No sap/No contesta”. Doncs no, no em refereixo a això. El que aquí volen dir aquestes sigles es “No sap/No comenta”.

A què ve aquesta al·lusió? Doncs ve de resultes dels “no comentaris” que, des que vaig inaugurar aquest blog, inunden les meves entrades. Serà per la manca de qualitat (literària i/o gramatical) dels escrits, el poc interès que desperten, la timidesa o apatia per deixar constància de la seva lectura per part dels visitants o, senzillament, que ningú passa per aquí i s’atura a veure què diu aquest beneit que té un blog en català.

Aquest últim cas, però, no és cert, ja que el comptador de visites assenyala set-centes quaranta-dues, ho acabo de veure. Caram, està prou bé, penso jo, tenint en compte que la primera entrada data del vint-i-nou de novembre de dos mil tretze, fa poc més de sis mesos. Així doncs, aquest blog ha rebut més de cent visites al mes. Però ara ve la meva filla i em diu que les meves visites també compten. Si és així, com entro a veure què hi ha de nou, posem, pel cap baix, dos cops al dia, llavors resulta que he rebut unes tres-centes seixanta-set visites mudes.

Conec els que em llegeixen i no deixen cap comentari, però a aquests lectors no els hi tinc en compte perquè són familiars o algun amic íntim i, és clar, què han de dir? En tot cas m’ho diuen per un altre mitjà més personal. De quants estic parlant? No ho sé ben bé però, pel cap alt, jo diria que són una mitja dotzena de “fidels seguidors” que només deixen un rastre del seu pas en el marcador de visites, que no sé perquè el vaig posar, segurament perquè fa bonic i perquè soc un curiós empedreït.

Seguint amb l’exercici matemàtic, si d’aquest número de visites alienes a la meva en restem les d’aquests seguidors i seguidores fidels, que suposem que m’han fet una visita a la setmana, és a dir cent cinquanta visites en total, llavors només resten dues-centes disset visites de desconeguts en poc més de mig any, unes trenta-quatre al mes, poc més d’una al dia.

Llavors, si el meu blog reb un promig d’una visita diària, com és que no hi trobo cap comentari? Em resulta estrany, vés per on, que no hi hagi cap lector/a que gosi a dir quelcom, encara que sigui un curt i senzill “m’ha agradat”, estil facebook, sense necessitat de donar més explicacions.

He de dir, però, que he vist el mateix mutisme en altres blog en català que segueixo tot i que els seus autors son, de llarg, més bons que jo. Serà cert que els catalans som més eixuts que els espanyols? Ho dic perquè aquesta manca de reacció no la he vist en cap dels trenta blogs en castellà que llegeixo i que donen aquesta possibilitat. Una altra cosa és que els autors responguin als comentaris dels seus lectors, que hi ha uns quants que no ho fan tot i que reben un munt de comentaris, que n’hi ha per llogar-hi cadires perquè, dic jo, què costa escriure unes paraules d’agraïment, un senzill “gràcies pel teu comentari” o “gràcies per llegir-me”, a aquells que han tingut la deferència de fer-ho? Però això ja son figues d’un altre paner i seria motiu per a una altra reflexió.

Que quedi clar que no busco reconeixement ni notorietat, no necessito inflar l’ego, però la manca d’un toc extern dóna la sensació d’estar parlant sol i, malgrat que ja estic prou avesat a fer-ho, no deixa de resultar-me estrany i em dóna una sensació de solitud. Confesso que en un dels meus dies “inspirats” vaig dir que escrivia per plaer, no per complaure, però ara he de reconèixer que les dues coses solen anar lligades. Si et plau escriure i el què escrius complau als demés, la satisfacció és doble.

Així doncs, i sense que serveixi de precedent, només com a prova de bona voluntat per part vostra, els meus lectors i lectores anònim/es, us convido a deixar qualsevol cosa escrita, que no sigui de mal gust, és clar, per saber de la vostra existència. Ja ho he dit abans, soc un curiós empedreït.

Moltes gràcies.
 
 

5 comentarios:

  1. Podria ser que aquest blog no admetés comentaris, m'han dit, així que deixo aquest com a prova.

    ResponderEliminar
  2. Respuestas
    1. Molt agraït, com sempre, però aquest comentari no compta, com ja saps, perquè ve de tu. Així doncs, estem com al pirncipi: 0 comentaris.

      Eliminar
  3. Oh Josep! Benvingut al desert! EL pa nostre de cada dia... hehehe. No et preocupis gens. T'agrada escriure? Doncs escriu! Escriu per tu! I publica, és clar, ni que sigui en el bloc. Per molt que creguis que el desert està buit, trobaràs sorpreses, molt grates sorpreses.
    Acostumo a dir que prefereixo tenir pocs lectors i interessats que no centenars que només fan el paperina!
    Endavant! q la travessia sigui engrescadora!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Moltíssimes gràcies, Yves, per les teves paraules d'ànim i pels teus consells que, sens dubte, seguiré.
      Una abraçada.

      Eliminar