miércoles, 15 de enero de 2014

Ulls tristos



Ulls grans, profunds i tristos
Que em miren i no em veuen
Grans i tristos com la vida
Profunds com l’amor que sento


Llargs i amples són els llavis
Que no em diuen la veritat
Llargs com la nit sense somnis
Amples com la meva soledat


Pels teus ulls profunds jo he aprés
A mirar el què no miren
I dels teus llavis, un cop més
A comprendre el què no diuen


A l’escola de la vida
M’ensenyaren a plorar
Però la lliçó més trista fou
Que més valdria no estimar


Però et vull sense recança
Sense enganys ni miraments
Sols em resta l’esperança
De que m’estimis tu també



No hay comentarios:

Publicar un comentario