viernes, 27 de diciembre de 2013

El dia que vaig néixer




Recordo com si fos avui el dia que vaig néixer. Al cap de poques hores de veure la llum, ja em van separar dels meus germans i em van portar aquí, a on em van donar a gent desconeguda. Des de llavors, he anat passant de mà en mà, unes aspres i maldestres, altres dolces i curoses.
No em puc queixar, però, ja que fins ara he dut una bona vida i sé que he estat útil i estimat per moltes persones. Així doncs, quan acabi la meva existència, que espero sigui molt llarga, crec que hauré fet un bon servei a la societat. Ara només penso si algú, quan sigui vell, em seguirà estimant i, si no és així, on aniré a parar.

El dia que vaig néixer no sabia què seria de mi ni per a què venia a aquest món. Ara sé que ha estat un encert fer-me viure i, sigui el que sigui de mi, moriré feliç. Només demano passar el meu últim dia de vida en aquest indret, on he viscut rodejat de companys i gent que m’aprecia, aquest lloc tan estimat per mi que, no sé per què, en diuen biblioteca.

El dia que vaig néixer va ser un bon dia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario